EL DISSENY SEMPRE ESTA PRESENT EN EL NOSTRE DIA A DIA
- En els mobles:
- En habitatges:
- En automòbils:
- En bicicletes:
domingo, 1 de abril de 2018
jueves, 28 de septiembre de 2017
Pablo Picasso
BIOGRAFIA:
Pablo Diego José Ruiz Picasso, conegut després pel seu segon cognom, va néixer el 25 d'octubre de 1881, en el núm 36 de la plaça de la Mercè de Màlaga, com a primogènit del matrimoni format pel pintor basc José Ruiz Blasco i la andalusa María Picasso López. El pare era professor de dibuix a l'Escola Provincial d'Arts i Oficis, coneguda com a Escola Sant Elm. La primera infància de Pau va transcórrer entre les dificultats econòmiques de la família i una estreta relació entre pare i fill, que tots dos conreaven amb devoció. El nen era un escolar menys que discret, bastant mandrós i molt distret, però amb precoç facilitat per al dibuix, que don José estimulava.
Pablo Picasso
El 1891 la família es trasllada a La Corunya, en el Institut da Guarda són requerits els serveis del pare com a professor. Pau inicia els seus assajos pictòrics, i tres anys més tard el seu progenitor i primer mestre li cedeix els seus propis pinzells i cavallets, admirat davant el talent del seu fill. El 1895, Ruiz Blasco obté un lloc docent a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona. Pau resol en un dia els exercicis d'examen previstos per a un mes, i és admès a l'escola. En 1896, amb només quinze anys, instal·la el seu primer taller al carrer de la Plata de la Ciutat Comtal.
Dos anys més tard obté una menció honorífica en la gran exposició de Madrid per la seva obra Ciència i caritat, encara d'un realisme acadèmic, en la qual el pare ha servit de model per a la figura d'un metge. La distinció l'estimula a retre oposició al curs avançat a l'Acadèmia de San Fernando, mentre els seus treballs, influïts per El Greco i Toulouse-Lautrec, obtenen noves medalles a Madrid i Màlaga.
El 1898 realitza la seva primera mostra individual a Els Quatre Gats de Barcelona. Finalment, a la tardor de l'any 1900 fa una visita a París per veure l'Exposició Universal. Allà ven 3 dibuixos al marxant Petrus Mañach, qui li ofereix 150 francs mensuals per tota la seva obra d'un any. Pau és ja un artista professional, i decideix signar només amb el cognom matern. El 1901 coedita a Madrid l'efímera revista Art Jove, i al març viatja novament a París, on coneix a Max Jacob i comença el que després es dirà el seu «període blau». A l'any següent exposa la seva primera mostra parisenc a la galeria de Berthe Weill, i el 1904 decideix traslladar-se definitivament a la capital francesa.
Retrato de Daniel-Henry Kahnweiler
(1910) (es troba a l'institut d'art de Chicago)
Picasso s'instal·la al cèlebre Bateau-Lavoir, allotjament variadamente compartit per artistes sense blanca, entre d'altres el també espanyol Juan Gris. Allà va fer amistat amb Braque i Apollinaire, i es va enamorar de Fernanda Olivier. Durant tres anys Picasso pinta i dibuixa sense parar, rendit a la influència de Cézanne, mentre s'elabora amb Braque les línies mestres del cubisme analític, la gran obra experimental, Les senyoretes d'Avinyó, és pintada per Picasso a 1907.
Aviat sobrevé la sorpresa i l'escàndol davant un estil deforme que trenca tots els cànons i va guanyant nous adeptes, alhora que la seva audaç inventor exposa a Munic (1909) ia Nova York (1911). Pau ha trobat una nova companya a Marcelle Humbert, i sempre seguit per Braque, es llança a crear el cubisme sintètic, que els apropa a la vora de l'abstracció (en la seva extensa i tan variada obra, Picasso mai arribaria a abandonar la figuració). Poc després es muda de Montmartre a Montparnasse, i s'obren exposicions seves a Londres i Barcelona.
En 1914, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, arriben les tragèdies: Braque i Apollinaire són mobilitzats, i Marcelle mor sobtadament aquesta tardor. Pau abandona pràcticament el cubisme, i busca altres camins artístics. Els troba en 1917, quan per mitjà de Jean Cocteau coneix a Serguei Diaghilev, que li encarrega els decorats del ballet Parade d'Erik Satie. La fi de la guerra li porta un nou amor, la ballarina Olga Clochlova, i també un nou mal: la mort d'Apollinaire a conseqüència d'una greu ferida al cap. Es casa amb Olga en 1918, i fins a 1925 treballa en diversos ballets que donen curs a la seva evolució pictòrica.
Un vell retrat de la seva mare, pintat en 1918, li valdrà el milionari premi Carnegie de 1930, que li permet adquirir una sumptuosa vil·la campestre a Boisgelup, i passar-se més d'un any viatjant per Espanya. En aquells dies torna a l'escultura i manté un romanç amb Teresa Walter, del qual neix la seva primera filla, Maya. La Clochlova inicia un escandalós judici per aconseguir el divorci, que el jutge es nega a concedir. Despitat, Picasso s'enamora de Dora Maar.
En esclatar la Guerra Civil, Picasso dóna suport amb fermesa al bàndol republicà, i accepta simbòlicament la direcció del museu del Prado, mentre el 1937 pinta el Guernica a París. Dos anys després es realitza una gran exposició antològica al Museu d'Art Modern de Nova York. Deprimit pel triomf dels nacionals i la posterior ocupació de França pels nazis, passa la major part de la Segona Guerra Mundial treballant al seu refugi de Royan.
El 1944 s'afilio al Partit Comunista Francès i va donar a conèixer 77 noves obres al Saló de Tardor. Després es entusiasme per la litografia i per la jove pintora Françoise Guillot, amb la qual convivio fins a 1946. Es inici així la seva etapa de Vallauris, en què treball en les seves magnífiques ceràmiques. Amb Françoise va tenir dos fills: Claude, nascut el 1947, i Paloma el 1949.
Sylvette (1954)
El 1954, l'infatigable ancià es va fascinar per una misteriosa adolescent de delicat perfil i llargs cabells rossos anomenada Sylvette David, que accepto posar per a ell a canvi d'un dels retrats, a la seva elecció. El tracte es va complir i el seu resultat va produir algunes de les obres més conegudes i reproduïdes del pintor, com el famós perfil de Sylvette a la butaca verda.
Si la fascinació per Sylvette havia estat platònica, no va tenir el mateix caire seva atracció per Jacqueline Roqué, jove de extraordinària bellesa a la que va prendre com a companya en 1957, un any abans de pintar el gegantí mural per la UNESCO. Fèrtil miracle de l'art i de la vida, Picasso va seguir creant, estimant, treballant i vivint intensament fins a morir en 1973. Va deixar després de si la major i més rica obra artística personal del nostre segle, i una fabulosa herència que va provocar agres disputes fins recaure en la seva filla Paloma.
BIOGRAFIA:
Pablo Diego José Ruiz Picasso, conegut després pel seu segon cognom, va néixer el 25 d'octubre de 1881, en el núm 36 de la plaça de la Mercè de Màlaga, com a primogènit del matrimoni format pel pintor basc José Ruiz Blasco i la andalusa María Picasso López. El pare era professor de dibuix a l'Escola Provincial d'Arts i Oficis, coneguda com a Escola Sant Elm. La primera infància de Pau va transcórrer entre les dificultats econòmiques de la família i una estreta relació entre pare i fill, que tots dos conreaven amb devoció. El nen era un escolar menys que discret, bastant mandrós i molt distret, però amb precoç facilitat per al dibuix, que don José estimulava.
|
Pablo Picasso |
El 1891 la família es trasllada a La Corunya, en el Institut da Guarda són requerits els serveis del pare com a professor. Pau inicia els seus assajos pictòrics, i tres anys més tard el seu progenitor i primer mestre li cedeix els seus propis pinzells i cavallets, admirat davant el talent del seu fill. El 1895, Ruiz Blasco obté un lloc docent a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona. Pau resol en un dia els exercicis d'examen previstos per a un mes, i és admès a l'escola. En 1896, amb només quinze anys, instal·la el seu primer taller al carrer de la Plata de la Ciutat Comtal.
Dos anys més tard obté una menció honorífica en la gran exposició de Madrid per la seva obra Ciència i caritat, encara d'un realisme acadèmic, en la qual el pare ha servit de model per a la figura d'un metge. La distinció l'estimula a retre oposició al curs avançat a l'Acadèmia de San Fernando, mentre els seus treballs, influïts per El Greco i Toulouse-Lautrec, obtenen noves medalles a Madrid i Màlaga.
El 1898 realitza la seva primera mostra individual a Els Quatre Gats de Barcelona. Finalment, a la tardor de l'any 1900 fa una visita a París per veure l'Exposició Universal. Allà ven 3 dibuixos al marxant Petrus Mañach, qui li ofereix 150 francs mensuals per tota la seva obra d'un any. Pau és ja un artista professional, i decideix signar només amb el cognom matern. El 1901 coedita a Madrid l'efímera revista Art Jove, i al març viatja novament a París, on coneix a Max Jacob i comença el que després es dirà el seu «període blau». A l'any següent exposa la seva primera mostra parisenc a la galeria de Berthe Weill, i el 1904 decideix traslladar-se definitivament a la capital francesa.
|
| Retrato de Daniel-Henry Kahnweiler (1910) (es troba a l'institut d'art de Chicago) |
Picasso s'instal·la al cèlebre Bateau-Lavoir, allotjament variadamente compartit per artistes sense blanca, entre d'altres el també espanyol Juan Gris. Allà va fer amistat amb Braque i Apollinaire, i es va enamorar de Fernanda Olivier. Durant tres anys Picasso pinta i dibuixa sense parar, rendit a la influència de Cézanne, mentre s'elabora amb Braque les línies mestres del cubisme analític, la gran obra experimental, Les senyoretes d'Avinyó, és pintada per Picasso a 1907.
Aviat sobrevé la sorpresa i l'escàndol davant un estil deforme que trenca tots els cànons i va guanyant nous adeptes, alhora que la seva audaç inventor exposa a Munic (1909) ia Nova York (1911). Pau ha trobat una nova companya a Marcelle Humbert, i sempre seguit per Braque, es llança a crear el cubisme sintètic, que els apropa a la vora de l'abstracció (en la seva extensa i tan variada obra, Picasso mai arribaria a abandonar la figuració). Poc després es muda de Montmartre a Montparnasse, i s'obren exposicions seves a Londres i Barcelona.
En 1914, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, arriben les tragèdies: Braque i Apollinaire són mobilitzats, i Marcelle mor sobtadament aquesta tardor. Pau abandona pràcticament el cubisme, i busca altres camins artístics. Els troba en 1917, quan per mitjà de Jean Cocteau coneix a Serguei Diaghilev, que li encarrega els decorats del ballet Parade d'Erik Satie. La fi de la guerra li porta un nou amor, la ballarina Olga Clochlova, i també un nou mal: la mort d'Apollinaire a conseqüència d'una greu ferida al cap. Es casa amb Olga en 1918, i fins a 1925 treballa en diversos ballets que donen curs a la seva evolució pictòrica.
Un vell retrat de la seva mare, pintat en 1918, li valdrà el milionari premi Carnegie de 1930, que li permet adquirir una sumptuosa vil·la campestre a Boisgelup, i passar-se més d'un any viatjant per Espanya. En aquells dies torna a l'escultura i manté un romanç amb Teresa Walter, del qual neix la seva primera filla, Maya. La Clochlova inicia un escandalós judici per aconseguir el divorci, que el jutge es nega a concedir. Despitat, Picasso s'enamora de Dora Maar.
En esclatar la Guerra Civil, Picasso dóna suport amb fermesa al bàndol republicà, i accepta simbòlicament la direcció del museu del Prado, mentre el 1937 pinta el Guernica a París. Dos anys després es realitza una gran exposició antològica al Museu d'Art Modern de Nova York. Deprimit pel triomf dels nacionals i la posterior ocupació de França pels nazis, passa la major part de la Segona Guerra Mundial treballant al seu refugi de Royan.
El 1944 s'afilio al Partit Comunista Francès i va donar a conèixer 77 noves obres al Saló de Tardor. Després es entusiasme per la litografia i per la jove pintora Françoise Guillot, amb la qual convivio fins a 1946. Es inici així la seva etapa de Vallauris, en què treball en les seves magnífiques ceràmiques. Amb Françoise va tenir dos fills: Claude, nascut el 1947, i Paloma el 1949.
|
Sylvette (1954) |
El 1954, l'infatigable ancià es va fascinar per una misteriosa adolescent de delicat perfil i llargs cabells rossos anomenada Sylvette David, que accepto posar per a ell a canvi d'un dels retrats, a la seva elecció. El tracte es va complir i el seu resultat va produir algunes de les obres més conegudes i reproduïdes del pintor, com el famós perfil de Sylvette a la butaca verda.
Si la fascinació per Sylvette havia estat platònica, no va tenir el mateix caire seva atracció per Jacqueline Roqué, jove de extraordinària bellesa a la que va prendre com a companya en 1957, un any abans de pintar el gegantí mural per la UNESCO. Fèrtil miracle de l'art i de la vida, Picasso va seguir creant, estimant, treballant i vivint intensament fins a morir en 1973. Va deixar després de si la major i més rica obra artística personal del nostre segle, i una fabulosa herència que va provocar agres disputes fins recaure en la seva filla Paloma.
 |
El Guernica (1937)(Es troba al museu Reina Sofia) |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)